En estat salvatge, les cacatúas no presenten signes de malaltia per por d’atreure possibles depredadors. A casa, però, aquest comportament significa que els problemes de salut són difícils de diagnosticar i tractar. Per garantir la salut del vostre ocell, observeu els canvis en el seu comportament, personalitat, activitats i benestar general. Com que moltes malalties de la cockatiel comparteixen símptomes, l’única manera real de diagnosticar el problema és portar la cockatiel a un veterinari aviària.
passos
Mètode 1 de 3: identificació de canvis de comportament
Pas 1. Vigileu la personalitat de l’ocell
Les cockatiels són molt actives, socials i curioses. Com que les aus no solen mostrar signes de malaltia fins que la situació no és greu, és important conèixer els hàbits i els comportaments de la vostra mascota per estar alerta davant de qualsevol canvi.
Per exemple, si l’ocell no us arriba quan s’acosta a la gàbia, és possible que no se senti molt bé
Pas 2. Analitzeu els nivells d'activitat de l'animal per veure si és letàrgic
Una reducció sobtada de l’activitat pot indicar que l’ocell no va molt bé. Per tant, tingueu en compte l’energia que té i vigileu els signes de letargia, que inclouen:
- Seure o estirar-se al fons de la gàbia.
- Incapacitat per volar o fer exercici.
- Dormir massa.
- No us feu cas si la vostra mascota sol ser més sociable.
- Ignoreu els sons i els moviments de la casa.
- Quedeu-vos a la perxa amb les plomes arrufades.
Pas 3. Escolteu atentament la cançó de l’ocell
Qualsevol canvi en els sons i els sons de la mascota pot indicar problemes, sempre que vagi acompanyat d'altres símptomes, com ara pèrdua de veu, plors freqüents, incapacitat per cantar o debilitament dels sons.
Pas 4. Analitzeu el son de l’ocell
És normal que les cockatiels dormin amb una pota alçada, al costat de les plomes. Si recentment el vostre ocell ha començat a dormir amb els dos peus a la perxa, consulteu un veterinari.
Pas 5. Observeu l'alimentació dels ocells
Els canvis en la gana són símptomes segurs de malaltia en els cacats. Si l’ocell menja més o menys del normal, consulteu un veterinari.
Els canvis en els aliments i l’estrès també poden causar problemes alimentaris. Si l’ocell està malalt, la falta de gana s’acompanyarà d’altres símptomes
Pas 6. Observeu el consum d’aigua per descartar la deshidratació
Les cacatolls beuen aproximadament una culleradeta d’aigua al dia. Si l’ocell està malalt o té diarrea i vòmits, és possible que en begui més. Tingueu en compte que hi ha altres condicions que també causen aquest tipus de problemes, però primer descarteu possibles raons per a un consum excessiu d’aigua, com ara:
- Calor.
- El fet que la cockatiel estigui alimentant els pollets.
- El menjar és salat.
- L’ocell és molt actiu.
Mètode 2 de 3: Examen físic
Pas 1. Cerqueu signes de problemes de plomes d’ocells
Les plomes embolicades o desordenades són signes habituals de malaltia a les cacatolls. La pèrdua de plomes, especialment a prop dels peus o dels ulls, també sovint indica problemes.
- És possible que la cockatiel estiri les seves pròpies plomes a causa de l'estrès, l'ansietat o una malaltia. Tractar el problema per evitar danys duradors.
- Per molt que les cacatolles puguin aixecar les plomes quan dormen, no haurien d’estar eretes tot el dia. Si això persisteix, consulteu un veterinari.
Pas 2. Cerqueu inflor o ulls secs
Els ulls sans sempre estan nets i no presenten inflor. Si observeu pus, descàrrega, inflor o enrogiment a la zona dels ulls de l’ocell, porteu-lo a un veterinari. Altres signes de problemes inclouen: estirar els ulls, tancar només un ull o parpellejar amb freqüència.
- La conjuntivitis també és una malaltia freqüent en els cacats.
- La pèrdua de plomes al voltant dels ulls també pot indicar la presència d’àcars a l’ocell.
Pas 3. Comproveu els excrements de l’ocell per investigar possibles problemes digestius
Les femtes d’una cacatella sana estan formades per caca enrotllada, orat blanc esmicolat i orina líquida. Qualsevol canvi en la consistència, freqüència i color dels residus pot significar problemes. Presta atenció a:
- Manca d’orina.
- Femtes líquides o d’urats.
- Diarrea.
- Coloració groga, verdosa, vermellosa o fosca.
- Menjar no digerit.
Pas 4. Observeu el broquet per descarregar-lo
El bec de l’ocell ha de ser recte, llis i simètric. Qualsevol deformació o escalat pot indicar problemes, així com la presència de corrents i crostes al voltant de les fosses nasals.
Oferiu una llavor i vegeu si l’ocell pot menjar. Si menja amb dificultat, és millor veure un veterinari
Pas 5. Vigileu la respiració de l’ocell per detectar signes de problemes
Si la cockatiel té dificultats per respirar, és possible que tingui un problema respiratori. Vigileu si sent panteixant, fent clic o respirant intensament. L’ocell no ha de respirar amb la boca oberta.
Pas 6. Cerqueu signes de diarrea a la cloaca
És a través de la cloaca, situada sota la cua, que la cacatella allibera femta. Un clavegueram sa sempre és net i sec; si les plomes estan enganxades, esveltes o humides, l’ocell pot tenir diarrea.
Mètode 3 de 3: obtenir un diagnòstic
Pas 1. Cerqueu un veterinari especialitzat en aus de corral
Com que els problemes de salut dels ocells evolucionen ràpidament, és important acudir a un veterinari tan aviat com l’ocell tingui els primers símptomes. Viouslybviament, consulteu un professional que tingui experiència en el maneig d’ocells o animals salvatges.
- Feu una cerca a Internet per trobar veterinaris especialitzats en aus a la vostra zona.
- Si coneixeu un veterinari tradicional, parleu amb ell i vegeu si té un professional orientat a les aus que us recomanarà.
Pas 2. Informeu els símptomes al proveïdor
A més dels canvis físics i de comportament que heu notat en l’ocell, parleu amb el veterinari sobre altres símptomes de problemes, com ara:
- Pèrdua de pes.
- Vòmits.
- Diarrea.
- Convulsions.
- Esternuts.
- Signes de sang.
Pas 3. Deixeu que el veterinari examini l’ocell
Si el professional sospita de problemes, realitzarà una sèrie de proves i és possible que l’ocell s’hagi de quedar a l’oficina mentrestant. Normalment es sol·liciten alguns exàmens:
- Anàlisi de sang.
- Examen de femta.
- Prova viral.
- Raigs X.
- Examen de psitacosi.
- Exàmens fúngics.
Pas 4. Seguiu les instruccions del vostre veterinari al peu de la lletra
És molt important que feu allò que el veterinari recomana perquè l’ocell es recuperi. Administrar les dosis adequades de medicaments, sempre en els moments correctes. Feu ajustos al menjar o al medi ambient de l’ocell, quan calgui, i seguiu el tractament, fins i tot si l’animal ja sembla que es troba millor.
Pas 5. Quaranten l’ocell fins que millori
Si teniu altres ocells a la casa, talleu-ne el contacte amb la cacatúa malalta fins que millori completament. Segons els casos, el veterinari pot recomanar una quarantena durant 60 dies després del tractament.
La quarantena d’ocells s’ha de fer en habitacions separades. Sempre alimenteu l’ocell i netegeu-ne la gàbia després de fer-ho amb la resta d’ocells
Pas 6. Feu una revisió anual d’ocells
La millor manera d’evitar que les malalties evolucionin i empitjori és portar cacatoll al veterinari almenys una vegada a l’any. Així, eviteu problemes més greus a la vida de la mascota.
Avisos
- No intenteu diagnosticar o tractar la cacatiera sense haver consultat prèviament un veterinari.
- Si sospiteu que la mascota està malalta, no espereu: porteu-la al veterinari el més aviat possible.